Fisioteràpia infantil
La fisioteràpia infantil o pediàtrica inclou un conjunt de tècniques que aconsegueixen importants beneficis, tant en bebès amb problemes greus de salut, com en nens sans.
Els nens amb edats compreses entre els zero anys i els deu anys, es troben específicament en un període crucial de creixement i desenvolupament, la seva musculatura va adquirint més força, els ossos creixen, augmenten els reflexos… En aquesta etapa l’exercici físic és fonamental per a un creixement sa.
La fisioteràpia contempla una especialització pediàtrica que s’encarrega del desenvolupament psicomotor dels infants, els principals objectius dels quals són: prevenir, estabilitzar, millorar i normalitzar el desenvolupament infantil. Són a l’edat perfecta perquè la fisioteràpia els aporti flexibilitat, alineament postural i un augment de les capacitats sensorials.
En cas de nadons imagina la quantitat de canvis que pateix un nadó per adaptar-se al nou mitjà que l’envolta. Aquests canvis es poden veure alterats per infinitat de motius que podem tractar amb fisioteràpia i tècniques d’osteopatia.
Podem trobar-nos amb còlics del lactant, reflux o restrenyiment (davant d’un nadó amb immaduresa del sistema digestiu), deformacions cranials i plagiocefàlies (per malposició fetal o ús d’instrumental durant el part…) o en nens que siguin més grans podem trobar principis d’escoliosi o per exemple, és molt freqüent veure esquinços recidivants en nens perquè no s’ha fet una bona feina específica.
Els criteris diagnòstics en nens de 0-4 anys segons el Sistema Nacional de Salut estableixen que el nadó o nen pateix restrenyiment si fa dues o menys deposicions a la setmana (si fos cada 3-4 dies estaríem parlant ja de restrenyiment). També estableixen que, així i tot, no ha de complir-se aquesta regla i continuaríem parlant de restrenyiment funcional.
La fisioteràpia pediàtrica també compleix un paper clau en la prevenció de qüestió de salut, sobretot quan es fa servir des d’edats molt primerenques.
