És adequada la postura W-Sitting?
Sabeu què és la postura “W-sitting”?
Els nens i nenes passen molt temps a terra, ja que és un lloc on poden moure’s lliurement i jugar sense perill. En el moment d’estar a terra, van adoptant i canviant de postura segons el moment i el joc que estiguin realitzant.
Molts dels nens, adopten una postura en la qual es troben asseguts sobre els glutis, amb els genolls doblats formant una “W” i els peus mirant cap a fora. Aquesta postura es coneix com a “W-sitting”.
Existeix molta controvèrsia sobre aquesta postura. Hi ha qui creu que és molt perjudicial per als nens i qui considera que pot resultar adequada per a oferir estabilitat.
Encara que la postura W-sitting, tal com hem dit, pot ser una postura estable, podem dir que inhibeix l’exploració de l’entorn, no permet l’enfortiment adequat del tronc i a més a més, pot donar 3 problemes més:
1- Retard en el control postural i l’estabilitat:
Com hem dit, amb aquesta postura s’amplia la base de sustentació del nen, i per això el nen necessita menys canvis de pes, menys control postural i d’estabilitat.
Als nens que encara no han desenvolupat reaccions d’equilibri madures els hi resulta molt més fàcil mantenir aquesta posició durant el joc, com que els malucs i el tronc estan fixes i no han de treballar molt.
Pel que aquells nens que adopten aquesta posició de manera habitual poden presentar un retard en el desenvolupament del control del tronc i l’equilibri, pel fet que la W-sitting permet al nen estar col·locat en una posició erecta, on els músculs del tronc no tenen el repte de moure’s i les reaccions d’equilibri gairebé no es practiquen. En aquesta posició, un nen no pot realitzar la rotació del tronc activa i no pot canviar el seu pes d’un costat a costat per la qual cosa és difícil arribar a les joguines que estan fora del seu abast immediat.
És important que els nens tinguin la possibilitat de canviar el pes del cos i girar amb la finalitat de desenvolupar reaccions d’equilibri adequades.
2- Retard en la motricitat fina:
La postura en W-sitting també pot descoratjar a un nen en el desenvolupament de la seva mà dominant. Com hem dit, en aquesta postura el nen no practica la rotació del tronc, i això dóna lloc a què el nen agafi les coses que estiguin a la seva dreta amb la mà dreta i les coses de la seva esquerra amb la mà esquerra, sense travessar la línia mitjana, la qual cosa no ajuda a definir una de les mans com a dominant.
3- Alteracions en el sistema musculoesquelètic:
En aquesta postura els malucs es col·loquen en els límits extrems de la rotació interna i els genolls en rotació externa. El risc de luxació de maluc es converteix en una preocupació. Si el nen té displàsia de maluc asseient-se en el “W-sitting” augmenta el risc de luxació enormement.
També quan existeixen ja alteracions ortopèdiques aquestes poden empitjorar. Hi ha grups musculars que es col·loquen en posicions escurçades, la qual cosa afavoreix el seu escurçament permanent. Els músculs especialment propensos a l’escurçament són els isquiotibials, adductores i el tendó d’Aquil·les.
Ens hem de preocupar, doncs, quan adopten aquesta postura?
Per a nens amb un desenvolupament motor normal i adequat i que no tinguin cap alteració musculoesquelètica, el fet que adoptin aquesta posició en moments puntuals no els influenciarà en el seu desenvolupament perquè són nens que, en estar en constant moviment, aniran enfortint i estirant els seus músculs i modelant els ossos a través de la pràctica d’altres postures i activitats.
Així doncs, aquesta postura no afectarà en el seu creixement. Recomanem observar que el temps en què estiguin amb aquesta postura no sigui molt llarg.
Tot i això, aquesta posició pot ser perjudicial per nens amb característiques com per exemple alteracions ortopèdiques (displàsies de maluc), escurçaments musculars (contractures), o riscos neurològics (hipertonia, patrons anormals de moviment, etc.).
Així doncs, el que hem de saber és…
Si no hi ha cap problema estructural, de deformitat o de limitació de moviment en les extremitats inferiors, aquesta situació es resoldrà espontàniament com el desenvolupament i maduresa del nen.
La valoració anatòmica i funcional de les extremitats inferiors permet saber si es deu a una causa d’immaduresa o existeix una causa anatòmica del maluc, la tíbia o el peu.
