Diàstasis abdominal què és i com identificar-la

La diàstasis abdominal, o també anomenada diàstasis de rectes, és la separació dels músculs abdominals del teixit conjuntiu pel debilitament d’aquests músculs, la qual generalment ocorre durant l’embaràs a causa del creixement de la panxa durant aquest període, sent la principal causa de flaccidesa abdominal i dolor lumbar en el post part. Però també pot ocórrer fora de l’embaràs en aixecar objectes molt pesats utilitzant una postura incorrecta.

El tractament per corregir aquest problema pot ser fet amb exercicis, fisioteràpia o, com a última opció amb la realització d’una cirurgia quan la separació és més gran de 5 cm, i pot arribar a ser fins de 10 cm de distància, i els exercicis no van ser eficaços per corregir la situació.

Aquestes opcions de tractament poden començar a ser realitzades immediatament després del part normal o després que cicatritzi la cicatriu en el cas d’una cesària, en el cas que s’hagi de fer una cirurgia serà indicada pel metge. En alguns casos la dona pot optar per realitzar-se la cirurgia per corregir el problema després del deslletament, perquè sigui més còmode per als dos.

Com saber si tinc diàstasis abdominal

És possible pensar que es té una diàstasis després del part al sentir la zona per sota del melic molt tova i flàccida, o a l’observar una protuberància a l’abdomen al carregar algun pes, ajupir-se o tossir. Algunes dones presenten un allunyament tan gran que poden pressionar 3 o 4 dits en el seu abdomen i aquests s’enfonsen com si tingués un forat a la panxa, per no tenir-hi la paret muscular que hauria d’impedir aquesta entrada.

Per certificar que és una diàstasis abdominal s’ha de:

• Acostar cap per amunt i pressionar amb el dit índex i el dit mig al voltant de 2 cm per sobre i per sota del melic i després;
• Contraure l’abdomen com si anés a realitzar un abdominal.

El normal és que al contraure l’abdomen, els dits saltin una mica cap amunt, però en cas de diàstasis els dits no es mouen, sent possible col·locar 3 o 4 dits de costat a costat sense que es moguin amb la contracció abdominal.

Algunes situacions que afavoreixen el desenvolupament de diàstasis abdominal són tenir més d’un embaràs, embaràs de bessons, nadó amb més de 4kg a l néixer i una edat superior a 35 anys. Quan no està relacionat amb l’embaràs ocorre a causa de la debilitat dels músculs abdominals.

Com acabar amb la diàstasis en el postpart

Les opcions per a tractar i curar la diàstasis abdominal és tornar a tenir la panxa dura novament, i aquests són:

1. Exercicis de Pilates Clínics

Els exercicis són de gran ajuda per a tractar aquest problema, però han de ser realitzats amb supervisió d’un fisioterapeuta o un entrenador personal, perquè en ser mal executats pot causar un augment de la pressió intra abdominal, i augmentar la separació dels rectes, empitjorant la diàstasis o causant l’aparició d’una hèrnia.

Alguns exercicis recomanats per a corregir la diàstasis són:

1. Contracció dels glutis i de la part interna de les cuixes:
Posar-se al llit boca amunt, amb els genolls doblegats i pressionar una cama contra una altra i també els glutis al mateix temps que intenta “succionar” alguna cosa amb la vagina.

2. Estirar la cama:
Posar-se al llit boca amunt i amb els genolls doblegats, lliscar el taló al llarg del pis, estirant i flexionant la cama lentament. Fent de 8 a 10 repeticions amb cada cama, s’ha de fer una cama primer i després amb l’altra.

3. Tisora:
Posar-se al llit boca amunt i amb els genolls doblegats, elevar una cama com si estigués recolzada en una cadira imaginària i després s’ha de baixar la cama tornant a la posició inicial. N’hi ha prou en fer aquest moviment amb cadascuna de les cames de forma alterna fins que hagi fet 10 repeticions amb cada cama.

4. Pont:
Posar-se al llit boca amunt i amb els genolls doblegats, elevar el maluc del pis, de manera que el maluc es mantingui més elevades que les costelles, mantenint els glutis contrets.

5. Deixar caure les cames:
Posar-se al llit boca amunt i amb els genolls doblegats, braços estirats en la mateixa direcció de les espatlles (fent una línia recta cap als costats) i s’ha de deixar caure les cames cap a un costat, mantenint les cames bé juntes i sense aixecar les espatlles del pis.

6. Exercicis hipopressius:
Posar-se al llit boca amunt i amb els genolls doblegats, inspiri profundament i després expiri fins que quedi sense aire per complet i a continuació sense respirar, meta la panxa el més que pugui tractant de mantenir-se sense respirar el màxim temps possible. Quan no aconsegueixi aguantar més temps, inspiri normalment i deixi anar els músculs abdominals relaxant-los completament. Faci aquest exercici 5 vegades seguides.

Aquests exercicis són els més indicats perquè contreuen l’abdomen i les fibres inferiors del recte abdominal, enfortint-los, sense que hi hagi una pressió excessiva sobre el múscul recte abdominal.

2. Fisioteràpia

En la fisioteràpia poden ser utilitzats equips d’estimulació elèctrica funcional que promouen la contracció dels músculs. Aquest aparell pot usar-se durant 15 a 20 minuts i és molt eficient per a enfortir el recte abdominal.

3. Cirurgia

La cirurgia és l’últim recurs per corregir la diàstasis, però és molt simple i consisteix en cosir els músculs. Tot i que la cirurgia pot ser realitzada només amb aquest propòsit, el metge també pot suggerir una liposucció o abdominoplàstia per treure el greix en excés, cosint el múscul per finalitzar.

Durant el tractament per corregir la diàstasis abdominal també es recomana:

• Mantenir una bona postura de peu i asseguda;
• Mantenir la contracció del múscul transvers abdominal durant tot el dia, aquest exercici es coneix com abdominal hipopressiu. Per això només necessites intentar aproximar el melic a l’esquena, posant la panxa principalment quan estigui asseguda, però ha de mantenir aquesta contracció durant tot el dia.
• Evitar el màxim doblegar el cos cap endavant com si fes un abdominal tradicional perquè empitjora la diàstasis;
• Sempre que necessiti ajupir-se per agafar quelcom del terra, doblegui les cames i ajupi amb el cos sencer per no inclinar el cos cap endavant;
• Només canviï el bolquer del nadó en una superfície alta com un canviador de bolquers, o si cal canviar-ho en el llit, mantenir-se de genolls al pis per no inclinar el cos cap endavant;
• Utilitza una faixa post-part durant la major part dels dies, inclús per dormir, però no oblidi mantenir la panxa cap endins per enfortir el transvers abdominal durant el dia.

A més d’això és important no realitzar exercicis d’abdominals tradicionals, ni l’abdominal oblic per no empitjorar la diàstasis.

Temps de tractament

El temps de tractament pot variar segons la mida de la diàstasis, i al fet que com més gran sigui l’espai entre els músculs, més difícil serà promoure la unió de les fibres només amb exercicis o fisioteràpia. No obstant això, en diàstasis amb menys de 5 cm, si el tractament es realitza diàriament, en aproximadament 2 a 3 mesos serà possible observar la disminució de la separació.

Complicacions de la diàstasis

La principal complicació de la diàstasis abdominal és el sorgiment del mal d’esquena en la regió lumbar. Aquest dolor passa perquè els músculs abdominals actuen com una cinta natural que protegeix la columna a l’caminar, seure i fer exercicis. Quan aquest múscul és molt feble, la columna es sobrecàrrega i hi ha un major risc de desenvolupar una hèrnia discal. Per això, és important realitzar el tractament, promovent la unió i l’enfortiment de les fibres abdominals.