Diàstasi abdominal

La diàstasi abdominal, és una lesió que passa quan els músculs rectes de l’abdomen (els quadradets) se separen en excés i es fa malbé el teixit connectiu que els envolta.

Hi ha un tipus de teixit connectiu que envolta tot el nostre sistema múscul esquelètic, la fàscia. Aquest teixit es pot lesionar, igual que els altres, quan se supera el límit de tensió que pot suportar, igual que passa amb els músculs.

Quan hi ha presència d’una diàstasi parlem d’una lesió d’aquesta fàscia que uneix els nostres músculs, no d’una lesió muscular.

Una diàstasi ha de ser quantificada i diagnosticada via ecografia i amb tests ortopèdics per fisioterapeutes especialistes en sòl pelvià.

La nostra paret abdominal, de la qual formen part els rectes abdominals, oblics i transvers, és el nucli central del nostre moviment. La seva funció és mantenir-nos drets en contra de la gravetat, transmetre força de braços i cames, mantenir-nos estabilitzats a l’espai i gestionar les pressions que tenen lloc dins de l’abdomen.

Tenir una diàstasi significa que davant de qualsevol moviment o esforç amb l’abdomen es produeix una fuita d’energia a la paret abdominal (aquest embalum o bombament abdominal). Això comporta que la capacitat per suportar la pressió, la càrrega de moviment i la força no serà òptima.

Tenir una diàstasi no és una contraindicació per entrenar, sinó tot al contrari. Ara bé, t’has de posar sempre a les mans d’especialistes en la matèria.

Com tota lesió del sistema múscul esquelètic, la diàstasi ha de ser tractada i després entrenada amb exercici terapèutic.

En les primeres fases després de diagnosticar-les i valorar-les (per fisioterapeutes especialistes en sòl pelvià) en molts casos caldrà rebre teràpia de fisioteràpia.

Com que es tracta d’una lesió de teixit connectiu i no de teixit muscular, cal advocar per tècniques enfocades a la recuperació d’aquest teixit i les dietes personalitzades enfocades a la recuperació del col·lagen. L’entrenament i la fisioteràpia per si mateixes no seran efectives si no hi ha una bona qualitat del teixit. Per això, cal millorar l’atròfia i nutrició per aconseguir la completa recuperació.