Beneficis de la fisioteràpia en l’embaràs

Quin rol té la fisioteràpia durant l’embaràs? Doncs s’encarrega bàsicament de la preparació física al part i d’abordar problemes i patologies que poden aparèixer durant la gestació i el postpart.

La obstetrícia també és un camp que la fisioteràpia abasta, i per la seva elevada demanda cada vegada hi ha més fisioterapeutes especialitzats en aquest àmbit. Les tècniques i recursos emprats han demostrat grans beneficis davant els canvis físics que s’experimenten durant l’embaràs i el part natural. Ara bé, ¿quin rol té la fisioteràpia durant l’embaràs? Doncs s’encarrega bàsicament de la preparació física a el part i d’abordar problemes i patologies que poden aparèixer durant la gestació i el postpart. A continuació, detallarem de quina manera i quins són els seus beneficis reals i alguns exercicis que pots practicar.

Canvis durant l’embaràs, quins són i què provoquen?

Els canvis hormonals com la segregació d’estrògens i progesterona provoquen canvis físics en la dona embarassada amb la finalitat de poder albergar el fetus durant la gestació de l’embaràs. Aquests canvis afecten la biomecànica del cos i poden provocar desordres com inestabilitats o disfuncions en l’organisme.

• L’augment de progesterona comporta una disminució del to de la musculatura llisa de manera que la bufeta i la pressió uretral es veuen afectades, a més del múscul perineu. Apareixen problemes com incontinència urinària, prolapses o molèsties en les relacions sexuals.
• L’augment de relaxina fa que tot el teixit connectiu disminueixi la seva tensió provocant que aquest sigui més lax afectant lligaments i fàscies en general. Aquest fenomen provoca lumbàlgies per inestabilitat dels lligaments de les vèrtebres lumbars, diàstasis abdominal (distensió de la musculatura abdominal) o inestabilitat en les diferents articulacions com a genolls, canells, etc.

A nivell respiratori, es consumeix més oxigen, de manera que l’aparició de dispnea (falta d’aire) per esforç és més gran. A més, el patró de respiració normal canvia d’abdominal a toràcica a causa de l’elevació del diafragma per la pressió que exerceix l’úter de la gestant.

Com intervé la fisioteràpia en l’embaràs?

La fisioteràpia en l’embaràs és fàcil de combinar amb altres tractaments ja que la teràpia utilitzada no és invasiva i no s’utilitzen fàrmacs. Tenint en compte que les gestants tenen restringida la medicació, el fisioterapeuta s’ha convertit en tot un referent durant l’embaràs, no només per a tractaments antiàlgics, com per exemple per tractar dolors lumbopélvicos o la típica inflor de cames, sinó també per tot el procés de la preparació a el part i la recuperació durant el postpart.

Com actua

Els objectius principals de la fisioteràpia obstètrica són facilitar el part natural i la recuperació postpart … Però, com?

• Preparar el teixit perineal perquè durant el part vaginal no s’estripi i es pugui prevenir l’aparició de disfuncions.
• Treballar el control de la musculatura per al moment del part, per exemple practicant pilates.
• Adquirir un control respiratori durant les contraccions.
• Disminuir dolències i problemes circulatoris durant el part.
• Prevenció d’incontinències urinàries, prolapses i disfuncions de terra pèlvic a través d’exercicis hipopressius i entrenament de la musculatura pèlvica.

Durant la preparació al part…

Si no hi ha contraindicacions, la preparació al part es pot començar durant el segon trimestre. Les sessions d’exercicis poden durar fins a una hora i cal evitar moviments bruscos, salts i postures que posin en risc l’equilibri i puguin provocar una caiguda o lesió. El tipus d’exercici que es realitza és suau, pautat i adaptat a la gestant i es basa en els següents:

• Exercicis per tonificar la musculatura pectoral i pelvis.
• Tonificació del perineu per evitar l’episiotomia (esquinç de l’perineu) durant el part vaginal mitjançant exercicis i millorar l’acte sexual.
• Estiraments suaus per relaxar la musculatura i reduir la tensió en els grups musculars que es poden veure afectats pels canvis morfològics com ara els rotadors de maluc, glutis o isquiotibials oa l’extremitat superior la musculatura cervical i els pectorals. Millor si són dirigits per no excedir-a causa de la laxitud articular que causa la segregació de relaxina.
• Exercicis per a la circulació. Consisteixen en moviments de turmells i cames, i automassatge a la volta plantar amb una pilota de tennis per estirar la fàscia plantar.
• Reeducació postural. Persegueix la presa de consciència corporal i integrar les correccions posturals de la nova morfologia del cos de l’embarassada durant la vida quotidiana.
• Exercicis per entrenar la respiració i l’expulsió: s’utilitzen tècniques de relaxació per millorar el dolor durant les contraccions, també es treballen postures per millorar el part durant la dilatació i l’expulsió amb la pilota de pilates o fitball.
• Exercicis de Kegel: es treballa la contracció selectiva de la musculatura de terra pèlvic per prevenir la incontinència urinària i els prolapses. Es recomana realitzar-los abans de l’embaràs o després del part per a la recuperació de la musculatura.
• Exercicis hipopressius: per recuperar la musculatura profunda abdominal i sòl pèlvic que es debilita pel suport de l’pes de el nadó i els canvis hormonals. Només s’indica realitzar-los després de la quarantena. El fisioterapeuta especialitzat en obstetrícia realitza una valoració de l’estat de la musculatura i pauta els exercicis pertinents per a la seva recuperació.

Sempre s’haurà de consultar amb el ginecòleg si existeix alguna contraindicació per realitzar aquests exercicis, sobretot si es vol començar durant el primer trimestre per la preparació al part i també durant el postpart, ja que cada situació és diferent. Si hi ha algun símptoma d’alarma com pèrdues, per exemple, l’exercici se suspendrà immediatament i es derivarà al metge.