Fisioteràpia esportiva, la prevenció
La fisioteràpia esportiva és una de les moltes especialitats de la fisioteràpia, a través de la qual es busca la rehabilitació, l’atenció i la prevenció d’esportistes amateurs i professionals, així com mostrar unes directrius correctes a aquells pacients que practiquen activitat física i volen fer-ho de manera segura.
Un treball preventiu, un altre de recuperació i rehabilitació són els seus eixos principals:
La prevenció:
Consisteix a millorar i treballar la condició muscular de l’esportista, evitant les càrregues i corregint el mal gest esportiu. Treballarem la musculatura amb massatge esportiu per descarregar o tonificar segons que es trobi en aquell moment l’esportista. No és igual el tractament quan l’esportista sortirà fer l’activitat, que quan l’esportista ha acabat l’activitat esportiva, les maniobres són completament diferents, els efectes que busquem també ho són, totes dues teràpies són necessàries, ens ajuda a optimitzar la bona condició muscular i estructural de l’esportista.
Amb una bona feina preventiva podríem evitar moltes lesions.
Els beneficis que obtenim d’un treball preventiu són múltiples, principalment evitem el risc de lesió, millora el rendiment esportiu, la musculatura estarà al nivell més alt, augmentarà la seva elasticitat, la seva adaptació a l’esforç serà millor i per descomptat millorarà el seu estat anímic i psicològic com ja s’ha demostrat a diferents estudis.
La recuperació:
Es comença amb un diagnòstic en un centre mèdic que presti serveis de traumatologia, a partir d’aquí comença un treball multidisciplinari, comptant amb un traumatòleg, nutricionista, preparador físic, psicòleg esportiu, cardiòleg, diferents especialistes per optimitzar el treball de l’atleta a l’activitat física. Mitjançant agents físics tals com, cinesiteràpia, electroteràpia, termoteràpia, crioteràpia, hidroteràpia, embenats funcionals, embenat neuromuscular, punció seca, entre altres.
La rehabilitació:
Es farà una bona planificació dels entrenaments, exercicis d’estabilitat articular, bona feina de propiocepció, estiraments, enfortiments. També marquem unes pautes de conducta a l’esportista, que ha de seguir per facilitar-ne la recuperació. El nostre objectiu és recuperar la lesió en el menor temps possible amb tota la seva funcionalitat. Hem de readaptar l’esportista als entrenaments. No es pot començar de 0 a 100, la tornada a l’activitat es farà progressiva, primer adaptarem l’esportista a l’entrenament, després readaptarem l’esforç i, finalment, el gest esportiu.
L’esportista ha de respectar els temps de recuperació, ha de formar equip amb els terapeutes i col·laborar-hi en tot moment.
Entre algunes lesions que es tracten en fisioteràpia esportiva, podem destacar:
La tendinitis, meniscopaties, esquinços de turmell, lligaments laterals del genoll, creuats, esquinç de canell, lesions musculars, trencament de fibres, etc.
La fisioteràpia esportiva té com a finalitat la prevenció, si fem una bona prevenció, no haurem de rehabilitar cap lesió, ja que així l’esportista estarà al màxim de les seves facultats.
